Alumnes de jardineria
Un cop decidit que s'anava a començar a plantar, els alumnes de jardineria col·locàrem les tanques de protecció al parc de la muntanya per a la seguretat i salut dels treballs a realitzar com per a la protecció de les espècies vegetals. Per això, el primer pas va ser el mesurament del perímetre del parc per saber quants trams de tanca eren necessaris.
El dia del muntatge de les tanques es van descarregar i repartir les peanyes de formigó on es subjectarien i col·locarien els trams. Després de la seva col·locació, es van anar lligant els trams amb filferro perquè no es pogués accedir a les zones de treball per cap costat i també es van realitzar unes fixacions per evitar que el vent provoque enderrocaments, tant en arbres i altres elements fixos. L'últim pas va ser posar els cartells amb les mesures de seguretat i salut de l'obra i una cinta de senyalització de colors vermell i blanc per fer més visible la tanca i millorar la seva seguretat.
Un cop col·locades les tanques, vam començar amb els treballs de plantació. Com s'ha vist en articles anteriors, la terra va ser llaurada i desterronada, fent que s'oxigenarà i asoleara correctament i deixant-la així a punt per a la plantació. El primer pas va ser la plantació d'espècies arbòries i palmeres autòctones tenint present les espècies existents. Les espècies utilitzades en la restauració paisatgística han estat Pinus halepensis (pi blanc), prunus amygdalus var. dulcis (Ametller), olea europaea var. sylvestris (ullastre), Cupressus sempervirens (xiprer), Ceratonia siliqua (garrofer), Quercus ilex (alzina) i la nostra palmera autòctona chamaerops humilis (margalló).
Un cop col·locades les tanques, vam començar amb els treballs de plantació. Com s'ha vist en articles anteriors, la terra va ser llaurada i desterronada, fent que s'oxigenarà i asoleara correctament i deixant-la així a punt per a la plantació. El primer pas va ser la plantació d'espècies arbòries i palmeres autòctones tenint present les espècies existents. Les espècies utilitzades en la restauració paisatgística han estat Pinus halepensis (pi blanc), prunus amygdalus var. dulcis (Ametller), olea europaea var. sylvestris (ullastre), Cupressus sempervirens (xiprer), Ceratonia siliqua (garrofer), Quercus ilex (alzina) i la nostra palmera autòctona chamaerops humilis (margalló).
Els xiprers s'han plantat de manera alineada a les jardineres de la zona sud del parc, per crear així una alineació de pilars verds. Els garrofers, s'han col·locat per crear zones d'ombra al costat dels bancs, i els pins, s'han col·locat per crear una pantalla vegetal en el fons del parc, zona on es trobaven els ailants que es van talar. La resta d'espècies, s'han plantat amb idea d'aconseguir que totes elles formin en un futur un petit bosc mediterrani.
Per a la plantació dels arbres es van cavar forats de 80x80x80 cm, amb la intenció de deixar el suficient espai amb terra solta perquè les arrels puguin arrelar amb facilitat. En el fons del forat vam estendre terra solta, sense pedres ni terrossos i la compactàrem per eliminar les bosses d'aire, per aconseguir que tots els espècimens arrelaren sense problemes. Finalment, vam realitzar escocells i regàrem amb dosis d'aigua acords a les seues necessitats.
Un cop plantats els arbres, passàrem als arbustos, mates i herbàcies. Al parc del carrer Muntanya havien de ser plantades al voltant de 7.500 unitats d'un gran nombre de diferents espècies, totes elles espècies autòctones que s'adapten fàcilment a les condicions de l'entorn, necessitant poca aigua i poc manteniment futur. En el cas de les espècies arbustives, mates i herbàcies el procediment de la plantació és similar al dels arbres però amb forats més petits, d'uns 40x40x40 cm, fent una formació en portell o cinc d'oros per evitar alineacions o formes artificials que no s'assemblin a la realitat de les nostres muntanyes. Per a això, primer es marcaven sobre la terra les zones de plantació de les diferents espècies amb esprai per saber quin esquema s'havia de seguir. En principi, aquestes espècies trasplantades han estat regades unes dues vegades per setmana, però aquest reg s'ha anat reduint a poc a poc per acostumar-les a escàs consum d'aigua.